diumenge, 24 de novembre de 2013

CAL TETA


  La primera documentació que consta d'aquesta masia apareix al fogatge del 1.497, on apareix Joan Canyelles com a propietari. Després al fogatge de 1.553, amb Miquel Canyelles. La qual cosa ens indica que la masia ja existia al segle XV.
  Possiblement aquesta, igual que les masies de Sant Joan de Dalt, Can Gimferrer, Les Vives i El Soler de les Teules pertanyien a la senyoria de Castellet, sobretot durant els anys de l'auge de la vinya a la nostra comarca.
 L'avi dels actuals propietaris de la casa, el senyor Canyelles, vivia al  mas de Cal Solà. Aquell mas portava el sobrenom de Cal Teta i, en passar a viure la família al nou mas, el sobrenom es va traslladar amb ells.
  Es troba situada al barri del Raval, una mica més al sud de les cases que es van edificar per a acollir els nombrosos treballadors de la fàbrica de Cal Balet.
  L'actual Cal Teta és una edificació que ha sofert diverses ampliacions i reformes. Al seus orígens era una casa amb planta, dos pisos i golfes. Segueix mantenint aquesta estructura tot i que les reformes hagin ampliat el seu aspecte exterior.
  La teulada, amb dos vessants, té el carener perpendicular a l'actual façana de la casa.
  La seva situació li confereix una imatge ben particular. Situada a la banda est de la via del tren, està edificada en un desnivell, la qual cosa fa que, en veure-la des del camí sembli un edifici de dues plantes.
Cedida Núria Puértolas.

  La planta baixa encara es conserva en el seu estat original. Hi ha tres crugies paral·leles, orientades de nord a sud i cobertes amb volta de canó de pedra i que es comuniquen entre elles per unes portes. L'entrada és a la banda est, davant el que havia estat l'era original.




La porta d'entrada als cellers, amb una gran pedra que fa de llinda a la part superior de la porta.
Cedides Núria Puértolas.

  La primera crugia allotjava les vaques i conserva una menjadora encastada a la paret.


Cedida Núria Puértolas.

  A la segona crugia hi trobem la premsa. Es tracta d'una premsa mecànica, construïda per la casa Golsa, de Manresa.
  En Joan Casals, fill del mas i germà de l'actual propietari, ens mostra el seu funcionament.




 Cedides Núria Puértolas.

    Davant la premsa hi ha una trampa, al terra, per a recollir el most.

Cedida Núria Puértolas.

  A la crugia més interior, la que dóna a la banda est, hi ha dos cellers. Resta obert el que dóna a la banda sud.
  Les bótes que hi ha ara, són molt més petites que les que havia hagut habitualment.




 Cedides Núria Puértolas.
  
  La paret est del celler es va excavar a la roca. Es va aprofitar el pendent del terreny com a paret de la casa.
  És per això que en aquesta paret hi trobem una escletxa per on vessa l'aigua que es filtra de les puges. Sota d'escletxa s´hi va construir una petita canal que trasllada l'aigua a un dipòsit.

Per sota d'aquesta cavitat surt l'aigua que s'ha anat filtrant de les pluges.
La canal desplaça l'aigua cap al dipòsit que hi ha soterrat, al fons del celler.
Cedida Núria Puértolas.

  Aquest mas és el que disposa de més tines, al poble. En té 7, ja que al seus temps, la producció de vi era molt abundant. Per poder fer la verema els calia contractar parcers.
  Al celler hi trobem dues boixes a la paret sud. A la crugia central n'hi ha 3 i a la de l'entrada, dues més.
  Hi ha dues tines a l'entrada de la casa, a sota del paviment del primer estatge, que s'han cobert per poder fer el terra de l'habitació.

Sota aquest racó tan bonic de l'entrada
es troba una de les tines.

Detall de la màquina d'embotir.
 Cedides Núria Puértolas.

  A mà dreta  de la porta, per la part exterior, hi ha dues tines més. La primera, actualment s'usa per a emmagatzemar la llenya.

Cedida Núria Puértolas.

  Les set tines eren de planta quadrada i estaven cobertes amb ceràmica de color marró.



   

  


                                                             Boixa de l'esquerra. Paret sud celler.                                                               Boixa amb l'aixeta original.      
Boixa dreta de la mateixa paret.
 Cedides Núria Puértolas.

  A la crugia central, on hi ha la premsa, hi ha 3 boixes més i a la crugia d'entrada, n'hi ha 2.









                                                                    Boixa dreta paret nord.
Boixa esquerra de la paret sud.

Boixa paret sud.
 Cedides Núria Puértolas.
  
    El mas també es dedicava al cultiu del blat. La primera era (més petita) es trobava situada davant la porta que dóna als cellers.
  Actualment aquesta era ha desaparegut i s'hi han edificat, al seu voltant, coberts que s'usen com a galliners a la part superior i estables a la part inferior. També hi ha una escala que dóna accés al pis.

La Mercè, actual propietària, entrant a la zona dels galliners.

 Gallines.

A l'estable vam sorprendre la gossa que acabava de cadellar.
 Cedides Núria Puértolas.

  L'era es va traslladar a la part sud-est del mas. Fins no fa massa anys el ferm era de terra, actualment s'hi han posat lloses de pedra.









Mola per al blat.
 Cedides Núria Puértolas.

  A la banda est d'aquesta era hi trobem els estables on abans hi tenien els vedells i, actualment s'hi troben els ànecs.



Menjadora per als vedells.
 Cedides Núria Puértolas.

 Damunt dels estables hi ha un cobert on es troben els ruscs per a les abelles. Tot i que, de tant en tant, decideixen instal·lar-se en algun test proper.


 Cedides Núria Puértolas.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada